16 d’ag. 2017

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

1 d’ag. 2017

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...

25 de jul. 2017

Els GARI, la Mare de Deu de Lourdes i el turisme religiós.

Els mesos de juny i juliol són mesos de peregrinació mariana (de Maria, mare de Deu... diuen), les germandats Hospitalàries de la Mare de Deu de Lourdes (des de fa decennis) inicien els seus viatges, acompanyant malalts, en molts casos terminals, vers les supersticioses “curacions” miraculoses. Aquestes Hospitalitats despleguen uns 15.000 voluntaris en l’operatiu de Lourdes, centenars d’ells catalans.
La Catalunya cristiana fa temps que practica aquest pelegrinatge, la Hospitalitat de Barcelona te ja 107 anys i algunes altres són encara més antigues, de fet les rutes “marianes” del sud d’Europa passen totes per Catalunya: Fàtima, a vegades Garabandal (segons el grau d’integrisme), Zaragoza, Montserrat i Lourdes.

9 de jul. 2017

Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...
Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

2 de jul. 2017

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació



La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.
La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.
La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.
La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...
Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.

28 de juny 2017

El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, malignes... PART I: la seguretat passiva.


Totes las organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils tanques de fusta.
Però ara i aquí ens volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges de ricatxos.
Són unes empreses que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva (tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen l’espai fora de les zones urbanes.

20 de juny 2017

Robots autònoms, policies, militars, fronteres, mossos d’esquadra... i resistència humana.


Fa unes setmanes, el 19 d’abril de 2017, es va produir la primera confrontació d’una persona amb un robot dels de darrera generació, va ser a Palo Alto (no el mercadillu de progres del Poble Nou, sinó a la ciutat de Califòrnia). Allà en Jason Sylvain, de 41 anys, va atacar al robot K5, també conegut com Knightscope (el nom de la companyia fabricant), que estava “patrullant” l’aparcament de la mateixa Knightscope (http://www.knightscope.com/ ). El K5 te una certa semblança amb els cotxes autònoms, de fet els promotors de la empresa son ex-treballadors de Google, del seu projecte de vehicle autònom.