9 de jul. 2017

Turistes i pixapins. Gentrificació?... Confusió!.

Sembla que hi ha un acord general, el turisme és el que preocupa més als barcelonins (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/06/r17009_Bar%C3%B2metre_Juny_Resum.pdf)... i, és de suposar, que també als pobladors d’altres ciutats i pobles. Del turisme es passa directament als turistes... els turistes son el pitjor!, el turisme a vingut a trencar la relaxada harmonia de les nostres viles i barris, plens de bonhomia, uns barris que eren una arcàdia, sense conflictes ni explotacions... el turisme és la causa de la nostra dissort...
Sembla com si els turistes caiguessin del cel, per degradar la nostra qualitat de vida, fer pujar preus i... gentrificar...

2 de jul. 2017

La edició genètica un nou pas en la dominació i la domesticació



La civilització i domesticació són pràcticament sinònims. Domesticació de persones, d’altres animals no humans, de vegetals i de tota la vida, dels ecosistemes i la terra.
La tecnologia de la domesticació és molt anterior a la majoria de les altres tecnologies i, malgrat que moltes vegades es menysté, és més determinats, a nivell de control, que la resta de tècniques de control social, ja que la domesticació abasta (o pretén abastar) la totalitat del mon viu.
La domesticació ve d’antic i el seu avanç fou lent en les primeres etapes (milers d’anys), es va accelerar amb l’aparició de l’agricultura, especialment quan l’agricultura es va començar a “especialitzar-se” i iniciava la tendència al monocultiu, amb productes emmagatzemables. En l’acumulació d’aliments tenim un dels possibles factors coercitius que va facilitar l’aparició de l’estat.
La domesticació d’animals i vegetals va ser, en origen, un procés difús, relativament fora de control dels poders dominadors (però no totalment independent), els xamans, els sacerdots-reis i les sacerdotesses, els caps militars...
Hi ha una elecció “política” més enllà del conreador: la elecció de determinats cultius com estratègics, la seva extensió i la extensió (imposada) de la propietat privada de la terra, o també mitjançant les necessàries “autoritzacions” (i prohibicions) per conrear, el poder pre-estatal ja ens dirigia en un camí vers el mon que actualment estem patint.

28 de juny 2017

El negoci de les fronteres: empreses abominables, ominoses, funestes, execrables, odioses, repulsives, indesitjables, nocives, malvades, malignes... PART I: la seguretat passiva.


Totes las organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils tanques de fusta.
Però ara i aquí ens volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges de ricatxos.
Són unes empreses que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva (tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen l’espai fora de les zones urbanes.

20 de juny 2017

Robots autònoms, policies, militars, fronteres, mossos d’esquadra... i resistència humana.


Fa unes setmanes, el 19 d’abril de 2017, es va produir la primera confrontació d’una persona amb un robot dels de darrera generació, va ser a Palo Alto (no el mercadillu de progres del Poble Nou, sinó a la ciutat de Califòrnia). Allà en Jason Sylvain, de 41 anys, va atacar al robot K5, també conegut com Knightscope (el nom de la companyia fabricant), que estava “patrullant” l’aparcament de la mateixa Knightscope (http://www.knightscope.com/ ). El K5 te una certa semblança amb els cotxes autònoms, de fet els promotors de la empresa son ex-treballadors de Google, del seu projecte de vehicle autònom.

14 de juny 2017

LA HIPOCRESIA DELS BONISTES I EL “VOLEM ACOLLIR” I “REFUGIATS BENVINGUTS” A LES PORTE DE LES ESCOLES


Caminant per el carrer Industria de Barcelona passo per una escola de construcció recent i de moderna factura, el CEIP “Fructuós Gelabert”. És una de les escoles prestigioses del barri, de les que tenen una llista de preinscripcions més llarga que el nombre de places, és una d’aquelles escoles somniada per un determinat tipus de gent del barri (cults, titulats, joves progressistes...) i te com annex una escola de música pública vinculada a la escola, que no és poc.

A cada barri hi ha escoles com aquesta, el CEIP Costa i Llobera de la falda del Tibidabo i l’IES Montserrat en seria uns cassos “extrems” (són només alguns exemples). Son escoles on hi va el millor de cada barri... i entre aquests “millors” no es conten masses nens immigrants o fills d’immigrants, especialment els que no son “cristians”.

6 de juny 2017

Energia, llum i dominació. L’enllumenat públic als inicis de la societat tecnoindustrial


Tots considerem normal el fet de que al girar la clau d’una aixeta brolli aigua, que si deixem els nostres residus al carrer algú els reculli (o desapareixin dins la boca d’un contenidor), que si sortim de nit el carrer estigui il·luminat, i tantes altres coses que conformen la “xarxa urbana” (o les xarxes) que cada cop son més complexes i esteses (wifi, fibra...) i abasten nous espais de la nostra vida, per dominar-los i controlar-nos.
Tot això ho considerem normal i sembla formar part inevitable en ciutats i pobles... i també en habitatges aïllats, lluny del casc urbà cada cop més integrats en les xarxes urbanes. Però no sempre ha estat així, aquestes xarxes de serveis formen part d’un model social que es va desenvolupar a partir de la industrialització i va estretament lligat al desenvolupament de la societat tecno-industrial.

1 de juny 2017

Un paseo por la nocividad difusa y la resistencia de lo salvaje en Carabanchel y Zaragoza


El cap de setmana anterior es van celebrar a Madrid, al CSO “la Gatonera” unes jornades molt interessants contra el sistema tecnoindustrial i el seu mon. Han estat 3 dies de debats intensos i força interessants, el temes tractats els trobarem al seu web (https://contratodanocividad.noblogs.org/ )

Durant les jornades es va efectuar una passejada amb el títol de “UN PASEO POR LA NOCIVIDAD DIFUSA Y LA RESISTENCIA DE LO SALVAJE EN LA ZONA DE CARABANCHEL”, durant l’itinerari es van anar senyalant algunes de les diferents nocivitats que es poden viure en una zona urbana (presencia d’amiant, soroll, antenes de telefonia, el sistema tecno-sanitari…) es tracta d’una eina fàcil d’implementar a qualsevol lloc i que no precisa d’experts per ser portada a terme, podeu descarregar el fulletó de l’itinerari a PASEO POR CARABANCHEL .
La setmana anterior es va fer una passejada semblant a Zaragoza, podeu descarregar el fulletó a PASEO POR ZARAGOZA