Coneixíem fa temps
la nocivitat dels sindicats d’estat (que participen dels mecanismes de mediació
estatal) sobre el conjunt dels treballadors i, especialment, sobre els seus
afiliats, no teníem absolutament cap esperança al respecte d'aquests poques
vergonyes, especialment les federacions d’indústries químiques còmplices de la
indústria del clor, de les mineres i de tantes activitats capitalistes que
estan destruint la terra (nosaltres inclosos).
Especialment el
cas de la federació de la UGT la FITAG, que històricament va ser presidida per
una persona, Matilde Fernandez, que compaginava la direcció del sindicat amb la
copropietat d'un gabinet de psicologia per la selecció de personal, dedicat
sobretot a les empreses químiques....
Tampoc ens
enganyaven les ampul·loses declaracions de federacions locals o de federacions
de ram completes, com la de Serveis a les Persones de CCOO, que reclamaven la
prohibició del Fraking, i formen part de plataformes locals en contra, es
tracta de la clàsica pràctica de desactivar conflictes des de dins.
Però que les dues
federacions de químiques, la de la UGT (FITAG) i la de CCOO (FITECA) s'hagin
aliat per treure un comunicat conjunt amb la patronal de la indústria química
(FEIQUE) per defensar el fraking com mitja per crear ocupació i sortir de la
crisi (declaració conjunta) seria escandalòs sinó fos per tots els precedents, que van des de les mines
de Suria (comunicat comité iberpotash) a la defensa del
carbó (mineria ) i tantes actuacions en el mateix sentit.
Que defensen els
sindicats cuan defensen el productivisme i el model de producció de les
corporacions capitalistes?
La ocupació d'aturats?, segur que no! els sindicats d’estat fa temps que van
abandonar aquest objectiu, i ara es dediquen a gestionar l’atur (cursos als
aturats, gestió d’ERE’s...) i naturalment mantenir la ocupació de tota la seva
burocràcia (començant per el vèrtex naturalment).
La defensa de les condicions dels treballadors? Quan una activitat industrial és tòxica o nociva per el
medi ambient, la màxima toxicitat i nocivitat la viuen el qui treballen en ella
(nivells més alts de contaminant, de soroll, de risc d’accident...).
La defensa d’un suposat interès general? Moltes son les coartades que els sindicats d’estat fan
servir per justificar el suport a la nocivitat capitalista i els seus models de
producció i reproducció, a part de la ocupació, tenen també el desenvolupament
de la comarca i del país, la solidaritat territorial...
El fet és que
l’únic objectiu és el manteniment de l’explotació capitalista i el seu model de
societat, model en el que viuen i prosperen ocupant un paper concret subaltern
però ben remunerat.
Contra el fraking
i el mon que el necessita!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada