Fa
alguns mesos, a finals d'abril,
l'Ajuntament de Barcelona va presentar el pla de “racons infantils”, els racons
infantils son els les cledes ballades amb jocs per nens petits d'entre 3 i 6
anys. El pla en si, donat que és per tot Barcelona, es força gran, volen
intervenir, ampliant i millorant les 220 àrees de jocs, amb un pressupost dels
voltants de 20 milions d'euros.
No
deixaria de ser una més de les moltes activitats de manteniment del monstre
administratiu que és la ciutat de
Barcelona.
El
que és més novedòs és la implantació, de moment limitada, d'un “smart parc
infantil” desenvolupat per la multinacional danesa KOMPAN, líder en aques tipus
d'instal·lacions.
EN
QUE CONSISTEIX AQUEST “SMART PARC”?
Els
parcs “smart playground” (que així els anomena KOMPAN) tenen com argument
contes de fada clàssics d'Andersen, entre ells l'aneguet lleig i la sireneta.
En el parc mitjançant un smarfone es poden llegir uns codis QR, connectar amb
una web i baixar-se una APPS.
El
telèfon passa a explicar el conte, conté diversos videojocs i permet fer fotos
en les que la realitat es barreja amb imatges sobreposades, d'aquesta manera
els nens i les nenes es poden fotografiar amb els personatges del conte.
Com
podem veure han aconseguit convertir un joc físic i d'imaginació (el parc) en
un joc sedentari i dirigit, han aconseguit convertir jocs que es poden jugar en
altres llocs (és el mateix enfilar-se a una roca que a la instal·lació d'un
parc) a jocs que necessiten necessàriament un intermediari tecnològic.
La
riquesa d'explicar i escoltar un conte, riquesa per l'emissor i per el receptor
passa a ser pobresa tecnològica, l'adult no cladrà que exerciti la seva
imaginació, pitjor per ell.
EN
QUIN MARC ES PROMOCIONEN AQUESTS “SMART PARCS”?
Al
mon, uns 1.400 milions de persones pateixen obesitat, la obesitat està lligada
a una alimentació deficient i al sedentarisme. La obesitat és, actualment, una
malaltia de pobres, de pobres de mon desenvolupat, amb pocs aliments vegetals
frescos a la dieta i molt aliment industrial processat.
A
Catalunya el nombre de nens (entre 6 i 9 anys) amb sobreprès era del 43%, un
17% d’ells obsessos. Segons l’estudi POIBA de l’Agència de salut Pública de
Barcelona els nens i nenes de famílies desfavorides (renda familiar disponible
per sota del 85% de la mitja) tenen un40.7% de sobrepès i obesitat, mentre que
els de famílies afavorides (per sobre del 85%) sols el 33.6%.
És
un senyal important que en els pocs espais on els nens més petits poden
mantenir una activitat física no mediatitzada per els adults estiguin en perill
d'una mediatització tecnològica que, inevitablement, ha d'estar
mediatitzada per els “grans”...
especialment greu donat que els de major edat sovint tenen l'activitat física
mediatitzada per entrenadors i monitors (beneïts siguin els patinets, patins,
bicicletes i skates que encara no tenen monitor vigilant ni smartfones donant
instruccions).
Els
“continguts” digitals del “smart playground” són penosos, dibuixos bobalicons i
jocs simplons el seu consum be a ser com el de la “bolleria industrial”
fomentadors de la obesitat digital (enllaç http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/02/alguns-punts-per-rebutjar-les.html#more
).
També
pot ser preocupant que el primer “smart parc” s'implanti al districte de Sant
Martí un dels districtes amb una major taxa d'atur (del 15%) i baixa renda
disponible (80.7 essent la mitja de Barcelona el 100) i això és més greu en
realitat ja que les dades per el conjunt del districte venen distorsionada pel
fet d’incloure Diagonal Mar i Vila Olímpica on l’atur és més baix (de 11,5% i
de 9,4%) i la renda familiar disponible alta (de 122 i 146 respectivament).
Podem suggerir que els posin a Pedralbes on amb sols un 4,6% d’atur i una renda
del 246% sobre la mitjana, seran menys nocius, o al menys seran nocius per uns
altres.
No
domestiquis els teus fills, deixa’ls jugar lliures, no siguis mandrós explica
tu els contes.
No els domestiquem,
deixem-los lliures i salvatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada