El tema de la prostitució és un tema complex i per tant difícil
d’encarar des de una sola visió. No podem oblidar que al voltant i dins de la
prostitució hi ha explotació laboral extrema, tràfic d’essers humans, violència
i esclavatge.
Actualment, el debat es redueix al que hi ha entre els partidaris
de la legalització i els partidaris de l’abolicionisme... Uns parlen d’un 20%
de dones obligades i els altres quasi a l’inrevés, més o menys un 80% forçades,
com que no hi ha estadístiques serioses és impossible saber qui s’aproxima més
al fet real.
De tota manera, la realitat exacta no es rellevant,
suposant que les dades que donen els partidaris de la legalització siguin les
real, un 20% de dones forçades és encara una xifra molt alta...
A més a més, fins i tot les dones que no estan captives d’una
xarxa, es troben, en molts casos, en unes condicions laborals duríssimes, plena
de falses autònomes, en condicions precàries i on no hi ha llibertat real d’elecció
de clients i de pràctiques. Situació no diferents de les de bona part dels
treballadors, però agreujades per la discriminació social, la estigmatització i
una posició de debilitat front els explotadors difícils de trobar en altres
situacions..
PROSTITUCIÓ I CONTROL SOCIAL
Com a explotades, precàries i/o esclaves, històricament
aquestes dones han estat sotmeses a tota mena de controls, no sols de
proxenetes diversos (inclòs l’estat), sinó també controls dels serveis socials,
sanitaris, policials, eclesials... No és doncs d’estranyar que el control, que
abans s’efectuava in situ, ara s’hagi virtualitzat.
Registres de prostitutes, de prostíbuls, d’administradors
de prostíbuls, registres de “grups de risc”, llicències d’activitats d’empreses
d’hosteleria, registres de programes d’inserció diversos... registres
judicials, policials, d’estrangeria...
La finalitat sempre la mateixa: etiquetar les dones com
un risc a controlar. Risc sanitari (per els clients és clar), risc de
seguretat, risc de penetració de màfies, de blanqueig de diners... i cada risc
genera un o més bancs de dades. Per justificar el control d’aquests riscos
s’utilitza tota mena d’objectius intermediaris, la propagació del VIH, la persecució
de les màfies de traficants de persones... fins i tot la persecució del delicte
fiscal i del blanqueig de capitals.
Com si les dones fossin infectadores i no infectades,
fossin traficants de persones i no traficades, blanquejadores de capital i no
persones exprimides per generar capitals negres...
De fet, en les redades policials sols es dona tractament
de víctima a les que denuncien als seus explotadors (com si fos tan fàcil!) i
les altres son tractades com immigrants il·legals.
EL CAS DELS SMART MACARRES I LES PROSTITUTES NIGERIANES.
Recentment ha sortit a la llum el cas d’una dona de
Nigèria, testimoni protegit contra una xarxa d’explotació que la mantenia
subjecta no pel vudú (tan comentat en les cròniques de successos) sinó per
l’amenaça contra el seu fill que havia quedat a Nigèria... Ella va declarar
quan el seu fill també va passar a estar protegit...
Doncs be, aquesta dona ha explicat que totes les dones
explotades per la xarxa havien de portar un mòbil sempre connectat i que
disposava de servei de localització, així podia ser consultat pels caps de la
banda. En acabar la jornada ingressaven el guanyat en caixers automàtics...
Els espavilats proxenetes nigerians (segurament els
primers smartproxenetes, al menys a l’Estat Espanyol), havien optimitzat la
productivitat de la seva organització emprant les noves tecnologies. Ara no cal
tenir vigilants (homes o dones) de l’activitat al carrer, ni disposar de correus
(corruptibles, cobdiciosos i atracables) per fer la recaptació.
Hi ha més smartmacarres corrent pel món. Ara mateix
s’estan posant en funcionament portals d’internet que, a l’estil del que fa UBER
per el transport de viatgers. Aquest portals tenen dones geoposicionades en
disposició d’oferir serveis sexuals, a través d’ells, i a canvi es queden amb una
(bona) part dels diners del servei. Això sembla que encara no ha acabat de
cuallar, però en el moment que estigui madur suposarà una nova volta de cargol
en la explotació de la prostitució.
LA PROPIETAT, EL CAPITALISME, L’ESTAT I EL PATRIARCAT...
Aquests quatre monstres han estat els que han forjat la
megamàquina de la dissort que és el mon en el que vivim. Aquesta màquina
s’alimenta i pren l’energia mitjançant el malestar, l’opressió, l’angoixa, la
insatisfacció, l’explotació... i l’esclavatge de la major part de la població
humana i animal del planeta.
Els estats, les corporacions capitalistes i el patriarcat
han generat la tecnologia, i la ideologia subjacent a aquesta, que patim
actualment. I aquesta tecnologia de control és la que els explotadors de la
dona nigeriana de Barcelona han utilitzat per racionalitzar el seu funcionament
com organització, per minimitzar costos i maximitzar beneficis, per ser
competitius...
S’ha de reconèixer que es tracta d’un grup d’emprenedors
innovadors, i fins i tot podem considerar que son uns pioners en la “economia
col·laborativa” (com la de UBER, Lyft o Airbnb) o d’introductors de models de
negoci “disruptius”, encara que no siguin (suposem!!) una Spinoff d’alguna
Universitat.
El que aquestes dones estan vivint és semblant al que
viuran d’aquí no res una bona part dels treballadors d’altres sectors... Igual?...
No!!! Sols semblant!! Perquè aquestes dones no sols viuen sota l’amenaça de la
seva seguretat física, sinó que també aquesta amenaça s’estén cap a les seves
famílies. En la major part dels treballadors estem parlant d’explotació
capitalista, en el seu cas es tracta de l’esclavitud clàssica amb cadenes
tecnològiques....
Serà el futur dels actuals treballadors ser esclaus igual
que elles???.
CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL!!
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!
PER UNA SEXUALITAT LLIURE I SALVATGE!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada