27 de des. 2015

La presó electrònica, sense murs sense barrots, però la mateixa dominació.

El mon és una immensa presó!. Sense contar els camps de “refugiats” tancats d’on no es pot sortir, o els centres de “reeducació” de nens, joves o adults, sense contar els presos extrajudicials, sense contar esclaus ni les víctimes d’organitzacions de proxenetisme... sense contar els CIE’s... en el mon hi ha més de 11 milions de persones engarjolades, si fos possible comptabilitzar la totalitat quants serien?.
El país guanyador en aquesta fúnebre lliga son els EUA que, amb 2.239.7851 sobresurt molt per davant dels seus “competidors”, seguits per  la Xina amb 1.640.000 (però si sumem 650.000 detinguts administratius, seria la primera amb un total 2.290.000), els seguirien la Federació Russa amb 681.600, Brasil amb 548.000 i Índia amb 385.135. Europa, sumant tots els països ens dona una gens menyspreable xifra de gairebé 500.000 persones empresonades.

15 de des. 2015

PANTOMIMA PARISINA. La convenció del COP21

Finalitzada la pantomima de Paris els testimonis es divideixen entre “oportunitat perduda” i  “acord històric”, evidentment tot depèn de les expectatives i de les posicions ideològiques de cadascun... i dels seus interessos. Així entre els decebuts n’hi ha de propers al “acord històric” com és el cas de WWF i Greepeace i alguns que realment estan decebuts com seria el cas de Ecologistas en Acción.
En resum 20 anys de negociacions des de la primera conferència el 1995 han servit per a ben poc, sols per crear un espès teixit de lobbistes i de organitzacions professionalitzades i dedicades a recaptar tot el possible del mercat de “defensa del clima”. Mentres les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha seguit augmentant.
Poc ha canviat en realitat la situació respecte a Kyoto, tot es deixa en mans dels mercats (menys les subvencions que la industria d’extracció de combustibles fòssils que naturalment venen dels estats, més de 500 mil milions de dòlars). El mercat de carboni, tot i ser molt “poc rendible” manté el seu suposat paper de “solució”, malgrat que els fons d’inversió voltors (hi ha algun que no sigui una cova de cobdícia i maldat?)acaparen i inverteixen en terres conreables, boscos, aigua...

3 de des. 2015

EL COP 21 DELS MILITARS, ELS POLICIES I ELS ADUANERS...

A la COP de París estan parlant els presidents dels països més poderosos del mon i els seus encarregats d’indústria, finances i medi ambient, però.... estan també parlant els seu caps d’estat major, els ministres d’interior, els caps de policia, els responsables de fronteres?.
Be, potser no s’han reunit a Paris, però és ben segur que en un altra lloc i en una altra data una bona part d’ells (els dels països rics) si que s’han anat reunit, es reuneixen i es reuniran per parlar d’aspectes concrets de l’adaptació al canvi climàtic.

1 de des. 2015

21 COPs al CAP. La comèdia de Paris

En breu, a Paris, es celebrarà la COP21 (conferència de les parts) de les NU (UNFCCC). Això vol dir que abans d’aquesta n’hi ha hagut unes altres 20!! i això sense comptar totes les cimeres, convencions regionals (mediterrànies, del pacífic...) i sectorials... Des de Rio 1992, la COP1 de Berlín el 1995, el Protocol de Kioto el 1997 (COP3), Johanesburg 2002, la Ruta de Bali el 2007 (COP13), Cancún el 2010 (COP16), Durban 2011(COP17), Rio+20 2012, Copenhaguen 2012 (COP 15), Lima 2014(COP20)...  ja son reunions!!!... ja son COPS!!.
........................................
........................................

24 de nov. 2015

Frankenfish el salmó transgènic.

Fa uns dies l’administració alimentària dels EUA, la FDA, ha autoritzat la comercialització per el consum humà del salmó transgènic popularment conegut com frankensfish i comercialment anomenat  “AquAdvantage Salmon”, ha estat un procés llarg, el nom comercial va ser registrat el 1996, però sembla que els ha valgut la pena.


Tenim un nou organisme, una combinació de salmó atlàntic, de salmó pacífic (que aporta els gens de la hormona del creixement) i d’un peix àrtic (que aporta els gens d’una proteïna anticongelant que permet mantenir-se actiu a baixa temperatura).

21 de nov. 2015

Passejada d’observació del “smart” control social, la videovigilància i la historia luddita del barri de les rodalies de la UB del Raval



El dimars dia 17 de novembre es va fer partint de la UB una "Passejada d’observació del smart control social, la videovigilància i la historia luddita del barri de les rodalies de la UB del Raval".

Pots consultar el material a passejada del Raval  i el material d'altres passejades contra el control social a altres passejades.

24 d’oct. 2015

El cotxe connectat ja te data, transparencia front l'estat i les corporacions

Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els “idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques, discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels peons i els cavallers.

16 d’oct. 2015

CONTRA LES REGULACIONS, DES DE LES ARMES FINS AL TRÀNSIT

A rel d’un text penjat fa uns dies a IMC sobre les matances a centres educatius i en concret la de la Universitat d’Oregó, s’ha muntat una minipolèmica on s’afirma que sense la regulació d’armes caiem en braçosdel feixisme, a la “jungla” del tots contra tots (VICTIMES I BOTXINS).
Resulta còmic veure com des de suposades posicions de l’esquerra progressista, àdhuc llibertaria, s’accepten les regulacions, les ordenances... de fet les regulacions i ordenances no son gratuïtes, són la contrapartida d’altres “serveis”.
Ens poden regular la mort i la procreació perquè els deixem la nostra salut en les seves mans (el que s’anomena sanitat pública).
Ens poden imposar la llei Wert (o el que s’acudeixi a la ment del proper, o propers, ministres) perquè deixem els nens a les seves mans, a les escoles, als casals, als esplais...
Els policies de totes les èpoques i colors han emprat les seves armes contra els pobres desarmats (o mal armats) perquè preferim deixar la nostra “seguretat” (seguretat mentre estiguis al ramat) en mans dels governs, estatals, autonòmics locals... o a les empreses privades.

10 d’oct. 2015

VICTIMES I BOTXINS, EL TIROTEIG DE LA UNIVERSITAT D’OREGON.

A primers d’aquest més un individu malalt d’ànsies de dominació, armat amb un fusell i pistoles ha irromput a la Universitat del Sud d’Oregó, el resultat han estat 9 estudiants i treballadors de la universitat morts.
 Aquest més de juliol s’ha celebrat el quart aniversari de la matança d’Utoya (Noruega). Aprofitant aquest aniversari l’estat noruec ha inaugurat un “centre d’interpretació” de la massacre, amb la “lloable” intenció d’allunyar als joves del extremisme i la intolerància. Si be, es de suposar que per equilibrar posicions, també a procedit a retirar la residència i amenaçar d’expulsió a un sobrevivent de la matança i germà d’una de les víctimes.
La matança d’Utoya, amb 77 morts, te el record de ser la més gran de la Unió Europea en el segle XXI (al XX hi ha moltes de més grans), desprès de la del 11M de Madrid, supera també el “record” de la Universitat de Virginia (EUA) amb els seus 33 morts el 2007.

24 de set. 2015

Passejades d’observació del control social, una bona eina per prendre consciència:


Sovint no som conscients de l’abast del control social sobre les nostres vides, no som conscients del que quantitativament i qualitativament suposa.
Tot i saber que la posició d’un mòbil, encara que tingui la opció de GPS desactivada (o no en tingui), pot ser ubicada amb més o menys precisió, moltes vagades anem amb el mòbil a la butxaca sense prendre cap precaució quan anem a una mani o a una acció...
Tot i saber que el rastre de les targetes de crèdit permeten seguir els nostres passos i determinar moltes dades dels nostres costums i preferències les fem servir sovint masses vegades...
Tot i saber que tot el que fem a través d’internet queda registrat i pot ser rastrejat en qualsevol moment, fem servir ordinadors, telèfons i tablets particulars per fer tota mena de navegacions. ..

18 de set. 2015

Internet de les coses: el parany es tanca sobre nosaltres...

Barcelona continua a la cresta de la ona tecnològica, al menys a la cresta hotelera i de serveis, desprès del Smart Cities Congress i del MWC ara hem tingut el a casa nostra el Primer Congrés Mundial de Solutión per l’Internet de les Coses (IoTSWC) durant els dies 16, 176 i 18 de Setembre. La propera edició, la de 2016, ja està compromesa a la ciutat els dies 25, 26 i 27 d’octubre i, és molt possible, que es consolidi a Barcelona per properes edicions.

8 de set. 2015

LUDDITES EN DEFENSA DE LA TERRA. ELS PESCADORS GALLEGS DEL XVIII

La resistència luddita clàssica (segons el model anglosaxó) s’ha explicat sempre com una pugna entre sistemes de producció (artesans contra indústria) quan en realitat és una resistència a una manera de viure. Una resistència a la no vida, que suposa la implantació del sistema capitalista. És una resistència a la disciplina, a la fàbrica, al control del temps, a les “vivendes obreres”, a la dominació estesa fins els aspectes més nimis de la vida.
 El luddisme gallec te, al menys als seus inicis, un caire original: a més d’una resistència a la manera de sobreviure capitalista te una component important de defensa d’un “recurs”, de defensa de la seva terra, dels seus boscos, del seu mar...

1 de set. 2015

CONTROL BIOMÈTRIC, FRONTERES EXTERIORS .... I INTERIORS

Als aeroports de Madrid, Barcelona (24 punts de control instal·lats a la T1 i la T2), Girona, Palma de mallorca, Alacant, Tenerife Sud i Màlaga y al port d’Algesires s’han instal·lat un total de 124 estacions biomètriques ABC (Automatic Border Control) fabricades per la multinacional del Control INDRA. El sistema ABC instal·lat en el port presenta a més la característica de que registra tant les entrades com les sortides de l’Espai de Schengen. Properament s’instal·larà també al Port de Barcelona. (INDRA i control biometric ).

El viatger es col·loca davant de la pantalla, inserta el seu document electrònic (DNI per el ciutadans espanyols i el pasaport per els de la resta de la UE) i col·loca la ma sobre el lector dactilar. Llavors el mòdul de control llegeix les mesures biomètriques de l’usuari, les compara amb la foto i amb les petjades emmagatzemades al xip, la validesa del passaport y revisa tres bases de dades policials de caràcter internacional per si la persona te alguna “cosa pendent” amb la “justícia”.

30 de jul. 2015

Animals engabiats, animals dominats, animals domesticats... Nosaltres!!.

En menys d’un més tres nadons morts o greument lesionats per els seus pares a l’Estat Espanyol. Ossos trencats (els ossos dels nadons són més flexibles i difícils de trencar), lesions internes... cremades... avui a les noticies parlaven de dues nenes a Galicia, de 4 i 9 anys.

A Catalunya l’any 2009 (les estadístiques més recents agrupen el menors d’un any amb nens de fins 3 anys) van haver 334 notificacions de maltractaments en nens de menys d’un any, a la major part dels països on s’ha estudiat seriosament el tema s’ha vist que es detecten menys d’un 20% dels cassos. Des de 2009, amb la crisi ha anat pujant el nombre de cassos de maltractament, algunes entitats parlen d’un increment proper al 20% o més, podem dir doncs que superen (segurament de molt llarg) els 2.000 l’any... més de 5 cada dia!!.

23 de jul. 2015

La toxicitat difusa.

Ja des dels temps de la “primavera silenciosa” de la Carson, tenim una “consciència difusa” de que hi ha un univers tòxic que ens envolta, ens emmetzina i modifica la nostra relació amb el mon.
Toxicitat difusa dels transgènics, dels aparells electrònics mòbils... toxicitat social de la crisi, del patriarca, del culte a l’estereotip en una societat competitiva...( nocivitat difusa)
Però no volem parlar de toxicitats “en debat” entre els avaluadors de toxicitats, els toxicòlegs (molts d’ells a sou dels intoxicadors), ni de toxicitats qualitatives sobre les que ningú es pot posar d’acord, ja que com la opressió i l’alienació, mai els opressor i els alienadors reconeixeran la seva existència.

8 de jul. 2015

Els luddites catalans i la crema del Vapor Bonaplata el dia 5 d’agost de 1835. Quan la xusma de Barcelona va voler cremar el “sincrotro”.

D’aquí a uns dies s'acompliran 180 anys dels fets que van culminar ambla destrucció de la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, més coneguda com el Vapor Bonaplata, un complex fabril amb filatura i tissatge impulsat per vapor i una foneria per fabricar filadores i telers mecànics. La destrucció del Vapor Bonaplata va aturar durant 5 anys la generalització del vapor com energia fabril.
Igual que va passar a lAnglaterra, a França o al centre dEuropa a mesura que avançava  la revolució industrial, a Catalunya van aparèixer  els mateixos o semblants episodis doposició violenta i de resistència activa a la màquina.

2 de jul. 2015

ELS XIMPANZÉS INSURRECTES DE FUERTEVENTURA

De nou s’ha produït una història trista, com tantes que es donen entre els habitants de la megamàquina de la dissort... una història de dominació i domesticació que a nosaltres, els mamífers domesticadors i domesticats, dominador i dominats ens pot servir per fer-nos pensar en quins són els papers que representem en aquest teatre de misèria i de dolor que és el mon actual.
 Els fets guarden una certa semblança amb els de principis de maig a Mallorca (Mallorca), encara que en aquest cas les forces repressives humanes han estat molt més expeditives.

21 de juny 2015

QUAN LA REVETLLA DE SANT JOAN ERA LLIURE I SALVATGE.

Fixeu-vos que parlem de Sant Joan i no dels Solstici d’Estiu, i fem servir el Sant Joan conscientment, perquè ens volem apartar (per una vegada) de l’astronomia, de la “nit més curta”, de la “nit màgica” i d’altres enfocaments ancestrals, ètnics i “newage”. Malgrat que sigui un sant de la repulsiva església catòlica, de tota manera en Joan Baptista era una mena de “friki” assalvatjat i excèntric.

Volem parlar d’un Sant Joan (la celebració) recent, del celebrat des de principis del segle XX fins els anys 80 (a molt estirar). D’una celebració urbana insurgent i desobedient, en la que, malgrat els advertiments de les autoritats, els nois i noies tiraven endavant una activitat mal vista, penalitzada, i que, les darreres dècades, amb les transformacions urbanes lligades a la generalització de l’automòbil van arribar a ser bastant destructives i clarament luddita.

14 de juny 2015

EL FALS DEBAT DE LA DIFTERIA DEL NEN D’OLOT.

Deixo a part el tema de l’eficiència o no de les vacune, l’ús del estigma “fanàtic anticientific” com a mètode d’excomunió, o els tèrbols interessos de la Indústria Farmacèutica com projectil (com si tota la indústria que hi ha al voltant de l’homeopatia, els “complements” i teràpies complementàries no fos també una activitat farmacèutica que mou milions), per no parlar dels energúmens que a través d’internet i de tertúlies demanen càstig penal o econòmic contra qui no estigui vacunat... Penso que hi ha tot un seguit de coses que cal dir (i que penso que no s’han dit prou aquests darrers dies).

2 de juny 2015

LIZANO

Fa uns dies, a finals del més de maig el company LIZANO va morir...




Cuando morir era tan hermoso
como aparecer en el mundo…
cuando vivir
era sólo vivir, amigos…


31 de maig 2015

La mesura del temps i la història de la dominació

La civilització i la dominació han avançant basant-se entre d’altres coses en la estandardització mediatitzada de la mesura de les coses, ja sigui dividint l’any mitjançant els calendaris (CALENDARI) o dels pesos i les longituds (SISTEMA METRIC), en tots els casos la estandardització i la mediatització estava en mans dels dominadors, en mans del xaman, en mans del rei (de qui es prenien els patrons de longitud), en mans dels governs estatals i de les acadèmies científiques... podríem dir que la màxima dels civilitzadors seria “tot el que es pot mesurar es pot dominar, el que no es pot mesurar no es pot dominar”.

18 de maig 2015

Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.
Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.
Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.
Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.
Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)
La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

13 de maig 2015

Tragèdia mallorquina, o com acaben els dominats rebels...

Fa uns dies a Mallorca hi ha hagut una mena de xou (un xou per els humans i una tragèdia per els primats), al voltant de 2 malaurats ximpanzés. Més enllà de totes les crítiques antiespecistes que mereixen zoos, circs i d’altres institucions paracarcelàries, la fuga de n’Adam i n’Eva és tota una al·legoria del que en bona part vivim els humans.

8 de maig 2015

LA HISTÒRIA D'EN LLUÏSET. UNA ALTRA MIRADA SOBRE LA COMUNA DE PUIGCERDA, MES ENLLÀ DEL “COIX DE MALAGA”



Era el 1980 i a la paradeta que muntàvem els de l'Ateneu Llibertari del Poblet a la plaça Sagrada Família s'acostaven persones, per nosaltres “grans” (més grans que nosaltres), a veure que teníem. Ens compraven la Soli i algun llibre, alguns ens deixaven donatius ja que recollíem per obrir local. N’hi havia que explicaven les seves batalletes (verídiques o exagerades) i d'altres ens parlaven amb gran timidesa i pudor, donant ànims sense posar-se medalles.

Entre aquests darrers hi havia un home relativament jove, molt callat, poc lector de la Soli, que ens comprava sobretot coses “especials”, la “carta al general Franco” de l'Arrabal (abans de la seva conversió a la fe mariana), fulletonets de Kropotkin, i, sobretot coses més “literàries”, una antologia de contes que es deia “dinamita cerebral”, coses d'en Zola... era dels tímids, que no parlava mai d'ell, sempre explicava com li havia agradat el darrer llibre. També ens comprava enganxines, penso que quan no tenia diners per llibres, i procurava deixar alguna cosa al pot dels presos. 
Enllaç al text en forma de fulletó imprimible "en Lluiset a la comuna de Puigcerdà" 

6 de maig 2015

ANARQUIA A KATMANDU???

Ara aquests dies tots parlem del Nepal, encara que els mitjans de comunicació es dediquen casi en exclusiva al tema dels ciutadans de l’estat espanyol atrapats mentre feien turisme... això, i el nombre total de morts, l’arribada dels ajuts internacionals i el seu import, semblen ser l’únic que interessa.

A partir de tot això he rellegit el document del 2005 “anarquía en Nueva Orleans” de quan el Katrina va arrasar les costes atlàntiques dels EUA (i Mèxic) i penso que una bona part del que es diu allà es pot aplicar aquí. (anarquia en Nueva Orleans)

2 de maig 2015

Dades sanitàries, tràfic i dominació?

La Sanitat Pública catalana (y la de la resta de l’estat) marxa a gran velocitat vers l’abisme, mentre que l’esquarteren i la lliuren a preu de saldo als interessos privats, cada cop ens ha de quedar més clar que allò de l’estat del benestar, l’estat socialdemòcrata paternal (no hem d’oblidar però que els pares també maltracten i violen a filles i fills), el de la salut i l’educació de qualitat per a tots, la de la protecció als aturats i el de la somniada renda bàsica era sols un miratge.

25 d’abr. 2015

El motí de la model del 38, els camps de concentració i l'anarquisme d'estat

Fa 77 anys, per aquestes mateixes dates, l’abril de 1938 va haver a la Presó Model de Barcelona un motí dels presos antifeixistes (els de CNT, FAI, POUM…), desprès de que la presó fos tocada en un bombardeig de l’exercit franquista.
 El motí el varen portar endavant els presos de les galeries 1 i 2 (els de les organitzacions socials), però van estar molt compromesos, els de la 4 (presos socials) que de fet van ser finalment els més actius... En canvi van restar al marge, o fins i tot van col·laborar amb els guàrdies d’assalt, facilitant informació i pas,  els fatxes de la 3 (los caballeros), els capellans de la 6 (el monestir) i els especuladors de la 5.


8 d’abr. 2015

ELS AEROPORTS COM METÀFORA SOCIAL... DE L’AVIO DE GERMAWINGS ESTAVELLAT A L’OPERACIÓ PANDORA/PIÑATA.

Quan entres (o surts) d’un aeroport has d’estar disposat a deixar aquella falsa dignitat de ciutadans constitucionals que, enganyant-nos, diuen que tenim... L’aeroport és un camp de proves, el que esdevé en ells esdevindrà demà al carrer, al barri, a la feina, al llit de l’hospital.
No heu notat que les estacions de tren i d’autobusos s’assemblen cada cop més als espais “aeroportuaris”?, que l’accés a edificis institucionals i corporatius estan cada cop més propers als “checkpoints”?...
Cada 11 de setembre, cada accident tipus Germanwings és aprofitat per donar una volta més al cargol del control.



24 de març 2015

Gracia Luddita. Destructors de màquines a la Gràcia del segle XIX



Per descarregar el fulletó en format imprimible aneu a enllaç amb el fulletó GRACIA LUDDITA

 
La introducció de la fàbrica, aquest monstre devorador de vides i de somnis, ha estat la culminació del procés civilitzatori de dominació i de domesticació, iniciat fa mil·lenis i que va camí a culminar amb el control global biològic tecnològic i social.

El model de treball fabril, vida (no vida) i treball disciplinats, sotmès a horaris i calendaris rigorosos, en un lloc tancat, desvinculat dels cicles naturals de les estacions, del dia i de la nit... on el control escapa cada cop més de les mans dels treballadors/presidiaris (el control s’escapava el segle XIX i en el segle XXI ja està a anys llum de qualsevol de les decisions de qualsevol persona sotmesa), no va triomfar sense una resistència important, resistència que enyorem davant del conformisme i de l'acceptació mesella de les “bondats” del progrés digital que patim actualment. Aquest model econòmic i social aterra i arrela amb força a la Catalunya del XIX.


17 de març 2015

EL DOCTOR MENGUELE A LA CONSELLERIA D’ENSENYAMENT

El control social/mèdic a l’escola.

Ja se que qui titlla algú de nazi a internet, es fa mereixedor una bona coça al cul. també se que no s’han de citar els noms dels genocides (començant per el Hitler) en va… però és que la nostra cristiana consellera d’ensenyament fa molts mèrits per que la comparació amb una de les versions de la maldat més o menys absoluta (catolicisme, estalinisme, l’esclavisme colonialista… el nazisme…) sigui tan sols una exageració, criticable, però no una banalització del mal.

3 de març 2015

La salut mòbil, avançant cap el control i la dominació. La m-health al Congrés dels Mòbils

La m-health és un dels temes bàsics del World Mobile Congress que es celebra aquests dies a Barcelona, de fet apareix (directa o indirectament com wearables) 29 vegades al programa i dues de les sessions es dedica a ella.


DOS DEBATS, CONTRA EL CONGRÈS DELS MÒBILS

 *El dijous dia 5 a les 20:00 al Local Anarquista Pandora*, c/Creu dels
Molers 86 (metro Poble Sec), centrant-nos en el control social i la
dominació.
 *El divendres dia 6, a les 18 hores, al local de la CNT de Cornellà*, c/
la Florida 40, (metro Gavarra), centrant-nos en l’impacte sobre la
mercaderia humana, els treballadors.

25 de febr. 2015

CONTRA EL CONGRES DELS MOVILS!!, CONTRA LA DOMINACIÓ MÒVIL!!, CONTRA EL MWC!!.

El Congrés dels Mòbils (El Congrés) va més enllà d’allò que anomenàvem mòbils fa uns anys, ja no es tracta de telèfons ni de “comunicació” persona a persona, sinó de tot un ventall d’opcions d’interconnexió i sobretot relacions màquina/màquina (M2M) que en conjunt tendeixen a augmentar la dominació.

11 de febr. 2015

CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)



En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.


2 de febr. 2015

ESCLAUS DEL CALENDARI

El pas del temps circular (casi la inexistència del temps com l’entenem ara) al temps lineal ha estat el pas de la salvatgia a la civilització i ha estat una eina fonamental de la dominació.

El temps lineal, el temps amb un origen i un final, apareix amb la civilització... L’exemple que ens agafa més aprop, el del judeocristianisme, te un origen (gènesi) i un final (l’apocalipsi), encadenant tot un seguit de culpes i penalitats.

De fet els cicles lunars i estacionals no depenen d’intermediaris, ni intèrprets, perquè es basen en la experiència individual, la fase de la lluna és la fase de la lluna i res més, el pas de les estacions és encara més vivencial, perquè està lligada en les sensacions pròpies (canvis en la temperatura, en la llum...). En les societats anteriors al temps lineal, es lligava a la fenologia i als cicles biològics, dependents, però no ajustats matemàticament a l’astronomia...

29 de gen. 2015

DNI 3.0?.... El control de sempre amb més mitjans

A mitjans de gener “el abominable ministro del interior” va presentar a Lleida el nou DNI electrònic, el DNI 3.0, amb gran xaranga mediàtica i amb l’anunci de que Espanya serà l’estat més segur d’Europa... i també el més lliure “sin seguridad no hay libertad” deia el paio. Al mateix temps presentaven el Passaport 3.0 amb aplicacions noves o, suposadament noves.


13 de gen. 2015

ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.
Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.
Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) UberificacioServeis sota demandapresentació

11 de gen. 2015

LA TEMPESTA DESFERMADA DE PANDORA.

Per la nostra gent, a totes les companyes i companys coneguts i desconegudes que abracen les idees anarquistes i a totes les solidaries i interessats.

La matinada del 16 de desembre, un gran desplegament policial va irrompre als barris de Sant Andreu, del Poble sec i de Gràcia de Barcelona, a Manresa, a Sabadell i al madrileny bari de Carabanchel, violant les nostres cases al crit accelerat de “policia!!” i desprès d’un meticulós escorcoll vàrem ser detinguts 11 anarquistes. Al mateix temps també van ser violats i registrats l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, l’Ateneu Anarquista del Poble Sec, la Kasa de la Muntanya i els habitatges d’alres companys, sense que es produïssin noves detencions.

6 de gen. 2015

QUAN LES DONES SUFRAGISTES VAN ATACAR EL SERVEI DE CORREUS… I ES VAN AVANÇAR AL SEU TEMPS.

Quan om parla de les sufragistes de principis del segle XX hi ha un fort prejudici contra elles, propagat per decennis de propaganda ridiculitzadora, per part del patriarcat més tradicional, i, per l’altra, d’acusacions de “burgeses” des de el el patriarcat marxista, hegemònic entre les esquerres, a Europa, durant el segle XX.
Sols cal recordar la estúpida mare de la peli Mery Popins, pel·lícula que va visionar tota una generació de nenes i nens a tot el mon. Aquesta mare de “fantasia” era una dona frívola, depenent econòmicament del seu avorrit marit i finalment sotmesa a ell, com mana el patriarcat, en un final, ensucrat, feliç... i profundament trampós. Qui tingui memòria musical (i sigui prou vell) podrà recordar la cançó “por ti vota la mujer”, cantada amb una coreografia de serventes i casa burgesa.
En aquells moments, entre principis de segle i la gran guerra, al Regne Unit hi havia sufragistes i sufragettes, les primeres eren formals, partidàries de la legalitat i moderades, les segones eren el que al nostre país es coneix com sufragistes: dones radicals i partidàries de l’acció directa.