EL COP 21 DELS MILITARS, ELS POLICIES I ELS ADUANERS...

A la COP de París estan parlant els presidents dels països més poderosos del mon i els seus encarregats d’indústria, finances i medi ambient, però.... estan també parlant els seu caps d’estat major, els ministres d’interior, els caps de policia, els responsables de fronteres?.

Be, potser no s’han reunit a Paris, però és ben segur que en un altra lloc i en una altra data una bona part d’ells (els dels països rics) si que s’han anat reunit, es reuneixen i es reuniran per parlar d’aspectes concrets de l’adaptació al canvi climàtic.

El canvi climàtic pertorbarà profundament l’ordre mundial, crearà inestabilitat, revoltes i moviments de població. Sequeres extremes, augment del nivell del mar, salinització dels sòls, pèrdua de fertilitat, carestia d’aliments...

L’actual conflicte a Síria i a Iraq (guerra i migració massiva), a més dels tirants governats a aquests estats i de la intervenció del poder mundials i locals (EUA, Rússia, Xina, UE, Iran, els dèspotes de la Península Aràbiga...) ha tingut un desencadenant bàsic en l’augment exponencial de la població urbana, la ruïna de l’agricultura local i l’augment dels preus dels aliments i tot això deriva d’una sequera extrema d’anys de durada.

La resposta a aquesta crisi climàtica (la primera de la que som conscients, encara que segur que abans hi ha agut altres episodis) no ha anat per camins de diplomàtics i ministres d’americana i corbata, sinó de funcionaris amb uniforme de combat de camuflatge.

Els uniformats militaritzats amb armes de guerra a les mans els podem veure, no sols a la cabina dels bombarders i a la coberta dels vaixells que es dediquen a bombardejar la terra, sinó també als aeroports, als carrers de les nostres ciutats (inclosos els “nostrats” mossos) i, molt especialment a les fronteres.

Les fronteres són la primera infraestructura que els estats estan adaptant a corre cuita al canvi climàtic (adaptació “modèlica”), ja s’estan bastint els primers murs de contenció de la marea humana: tanques, filats, “concertines”, torres de  vigilància (ominosament semblants a les dels camps de concentració), drons, satèl·lits, sistemes informàtics, bases de dades, el flamant registre de viatgers (de moment aeris) que fa uns mesos semblava que Europa mai acceptaria... un paradís per les agències de fronteres, un paradís per FRONTEX, l’agència europea per les fronteres exterior biometria a les fronteres, aeroports, brutalitat TIC, tecnomurs, serveis de seguretat.

Els murs fronterers estan cada cop més farcits de sensors, de càmeres termogràfiques i de vídeo i més vigilats des de el cel; les duanes de tot el mon son plenes d’ordinadors connectats a bases de dades, lectors de empremtes digitals, càmeres de reconeixement facial, arcs detectors de metalls, escàners corporals i sensors químics...

Fa unes setmanes el diari “el Periódico” va treure un article sobre la pujada del nivell del mar, amb imatges tretes de la web http://sealevel.climatecentral.org/, on es donava la informació alarmista de que la T1 de l’aeroport del Prat es convertirà en una illa, si miressin a altres punts de la simulació veurien que els majors efectes es donen als deltes de diversos rius, del del Nil, del de l?indo, del Ganges, de l’Ayeryarwadi, del Mekong, del Riu de les Perles (Guanzhou), del Yangtze (shangai), del del Huang He... del del Mississipí, de l’Orinoco, de l’Amazones... i molts més.

Els deltes son zones claus en la producció d’aliments i son també zones molt poblades, només el del Nil te ja 40 milions d’habitants, són per tant zones molt sensibles al canvi climàtic.

A més de reforçar fronteres els estats estan prenent altres mesures “d’adaptació”, front a una possible manca d’aliments l’acaparament de terres de conreu per a la agricultura industrial, sobretot als països on els agricultors locals estan més indefensos, no és cosa petita, més de 30 milions d’hectàrees a Sudan en conjunt es considera que 80 milions d’hectàreas de països del sud han estat adquirides per especuladors. A això cal afegir el pes, que cada cop és més gran de l’agricultura industrialitzada, aquesta acapara entre el 70 i el 80% de la terra llaurable, i usa el 76% de l’aigua de reg exemples d'acaparament.

En una situació de crisi alimentària (com la de 2007/2008) com es podrà trametre els aliments produïts en països famolencs vers els països inversors... sols hi ha dos camins (que de fet és un de sol) regiments militars dictatorials recolzats amb material, diners i personal per els països inversors, o la ocupació militar pura i dura.

PER UN PLANETA LLIURE I SALVATGE!!