2 d’abr. 2016

EL CONTROL SOCIAL A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, A LA UPC, LA UPF I A LA URV


Hi ha una banalització del control social, ja no ens sol preocupar donar un munt d’informació al fer qualsevol gestió, fins i tot en front d’interessos clarament comercials, la donem directament omplint formularis i responent a preguntes o indirectament passant una banda magnètica per caixers diversos.

Les càmeres de vigilància, els detectors de presència, els mecanismes d’identificació per targeta, per petjada dactilar... per d’altres mètodes biomètrics... estan cada cop més generalitzats.

Així que hem triat una institució per avaluar fins a quin punt se’ns controla, les Universitats que, suposadament, són el bressol del pensament crític, de la llibertat de càtedra, de les idees innovadores... quan en realitat són institucions que col·labora directament amb la tecnologia repressora (física, tècnica, psíquica o social), plena de càtedres “apadrinades” per multinacionals i transmissora d’oportunitats de negoci per el sistema capitalista, ja sigui mitjançant “start up’s” “spin off” o per submissió directa.
 Fa uns dies la Universitat de Lleida ha tret a concurs la el “Servei de Vigilància i Seguretat a la Universitat”, l’import és relativament gran 639.519 euros anuals, en un contracte d’un any prorrogable un any més.

No és cap cosa estranya, totes les universitats tenen contractes d’aquesta mena amb empreses de seguretat privada. Les universitats tenen cada cop més bens inventariables valuosos a les seves biblioteques i laboratoris, però sobretot tenen el coneixement i la informació que les empreses ja han pagat (o han promès pagar). Per exemple la Rovira i Virgili de Tarragona en te un per un import de 739.767€ l’any, la Pompeu Fabra per 1.158.619 i la UPC per 2.078.199... a aquestes despeses de seguretat cal afegir, excepte en el cas de la UPC que l’inclou, el manteniment dels sistemes de videovigilància i dels sistemes de control d’accés  que són obligatoris i cars, nomes amb aquest contractes el seu cost suposa entre el 0,75 i el 1% del pressupost total de cada Universitat.

Els contractes de “vigilància i seguretat” estan dissenyats per això, per protegir els productes (o millor dit les mercaderies), encara que sobre el paper diuen protegir a la “comunitat” universitària i a les “persones”.

Tots els contractes encarreguen a la empresa el visionat i control de les càmeres de videovigilància i dels diferents sistemes electrònics de control. Per exemple la UPC que disposa d’un Centre de Gestió de la Seguretat (CGS) que controla les 574 càmeres de videovigilància organitzades en 50 centres de gravació, 2.479 elements de control d’accessos a edificis i aparcaments (lectors, plaques, polsadors...), 3.143 detectors d’intrusió (volumètrics, de contactes magnètics, de trencament...)... sensors de temperatura, d’incendis, alarmes d’ascensors...

En el cas de la UPC, com que la empresa s’encarrega també del manteniment dels sistemes electrònics de seguretat podem conèixer totes aquestes dades, en els altres no, sols en el cas de la Universitat Rovira i Virgili hi ha una possible millora, segurament contraria a la llei relativa a un sistema de videovigilància mòbil (que sosl poden ser operats per els cossos de seguretat de l’estat): “Posar a disposició del contracte , un sistema portàtil de videovigilància per seguiment de zones temporalment  conflictives que inclogui muntatge i desmuntatge, la gravació d’imatges i l’emissió d’un informe corresponent”.

El Servei de Recursos Materials (òrgan que va redactar els plecs del servei) de la URV sembla molt preocupat per la conflictivitat amb els estudiants, així al plec demanen també “Reforç de seguretat en cas de jornades de vaga, o similars” i també  tots els reforços de seguretat requerits pel SRM relacionats amb actes institucionals, acadèmics, visites de personalitats etc. Depenen del tipus d’acte, el SRM fixarà la quantitat i el tipus de personal responsable. En tots ells, es demana la presència del coordinador de seguretat. El nombre aproximat d’hores anual estimat és de 50 hores (aquest valor, no és però, vinculant) ”...

Malgrat que en alguns s’especifica que la vigilància és sense “armes reglamentàries” (pistola) es sol deixar al contractista els elements de defensa i protecció que han de portar els guàrdies, sols en un cas s’especifica que porra i manilles, la UPF especifica que no han de portar tampoc esprais de defensa.

Si vols més informació pots baixar els plecs de prescripcions de les 4 universitats aquí:
Universitat de Lleida
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Rovira i Virgili

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada