Enllaç amb la primera part PART I
En termes generals tots coneixem la nocivitat de les centrals nuclears que han estat i son, juntament amb la tecnoagricultura dels transgènics, un els principals aparadors del tecnocapitalisme industrial.
En termes generals tots coneixem la nocivitat de les centrals nuclears que han estat i son, juntament amb la tecnoagricultura dels transgènics, un els principals aparadors del tecnocapitalisme industrial.
Al llarg de decennis els opositors a la implantació
de centrals nuclears han anat desenvolupant crítiques i alternatives més o
menys encertades i mes o menys radicals, des de el rebuig total a una societat
que implica el superconsum energètic i la destrucció de la terra, fins al
desenvolupament “d’alternatives” a la nuclearització, sense posar en qüestió la
civilització industrial capitalista. Per donar.... i per vendre!!!.
La oposició al monstre industrial de les centrals
nuclears és naturalment necessària, però permet mantenir amagada una altra
nocivitat més difusa i amagada, la nocivitat de les instal·lacions radioactives
de caire industrial suposadament innòcues
i/o controlades.
A Catalunya hi ha 4 instal·lacions nuclears: Ascó I
i II, Vandellòs II i Vandellòs I en desmantellament, la seva seguretat la regula
un pla estatal, el Pla PENTA, (veure el MAPA 1 de zones de planificació
nuclear).
A l’ombra d’aquestes grans (i mediàtiques
instal·lacions) hi ha tota una munió
d’instal·lacions radioactives que passen més desapercebudes, concretament un
total de 261, en 94 municipis. L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica
classifica les instal·lacions radioactives del 1 al 5, essent les de nivell 1
les més perilloses i de nivell 5 les menys (exemple de nivell 5: aparell de
raig X).
A Catalunya hi han 5 de primera categoria, 11 de la segona (a la
taula annexa podem veure les instal·lacions de tipus 1 i 2 i municipis on son) ,
14 de la tercera i 231 entre la quarta i la cinquena...del total 152 són del
sector comercial i industrial, 64 tenen
aplicacions mèdiques i 45 de recerca (veure al MAPA 2 els municipis afectats per
instal·lacions radioactives ).
Sols 76 municipis dels 947 de Catalunya estan obligats
a, o tenen recomanat, elaborar un pla de prevenció de risc radioactiu (PAM),
però aquests 76 municipis acumulen un 61% del total de la població (4.544.673
persones), l’impacte d’aquests “petits” punts d’activitat radioactiva no son
per tant gens menyspreables.
Una bona part d’aquestes instal·lacions, sobretot
les de categoria 1 i 2 son grans hospitals (públics i privats) i centres de
recerca sanitària lligats a la medicina industrialitzada.
Un incident en aquestes instal·lacions en principi
seria una conseqüència derivada de la pèrdua del blindatge, l’encapsulament o
la contenció de les fonts de radioactivitat derivades d’un incendi, d’una
inundació, d’una explosió o de l’esfondrament de l’edifici. En el cas de que la
font no estigui encapsulada la dispersió de la radioactivitat és més fàcil. En
determinades condicions es poden formar petits núvols radioactius... petits en
comparació amb els que es poden formar en una central nuclear, però gens
menyspreables a escala laboral i local.
La IAEA delimita dos tipus de zones d’actuació
davant d’un accident: la zona interior i la zona exterior. La zona interior, en
el pitjor dels cassos seria tot l’edifici o instal·lació i les zones exteriors
fins a 300 metres al voltant (quan hi ha foc, explosió o fum), així a simple
vista sembla una zona d’actuació força “conservadora”.
Un altra possible focus de contaminació radioactiva
son els centres de valorització de metalls, els xatarreros han estat
històricament un dels sectors que han emès més radioactivitat (sobretot les foneries)
al utilitzar ferralla contaminada.
A Catalunya hi han 21 valoritzadors, 20 son
recuperadors i una foneria, la CELSA de Castellbisbal (veure el MAPA 3,
municipis afectats per instal·lacions de valorització de metalls). A més dels
21 municipis afectats directament, hi ha 33 amb territori del terme situat a
menys de 2.000 metres de la instal·lació. En total dels 57 municipis 40 estan a
Barcelona, 4 a Tarragona, 7 a Lleida i 3 a Girona, en total la població
afectada és de 3.554.000 persones (un 47% de la població total de Catalunya), a
la taula 2 tenim els municipis afectats per aquestes instal·lacions.
El conjunt de totes aquestes “petites” fonts de
radioactivitat distribuïdes per el territori tenen una cobertura notable que va
més enllà del 60% dels habitants veure el mapa que segueix. El fet és que no podem estar segurs de que no
s’hagin produït “petits escapaments” o be no detectats o be no declarats, i que
el risc d’una fuga es mou en els marges de la incertesa... confies en les
empreses i en les institucions que han de vetllar per la teva
seguretat?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada