31 d’ag. 2017

Casals, extraescolars, segregació, elitisme i "medio pelos"



A mesura que els nens i nenes van essent més rars (cada cop mes) i més tardans les expectatives de pares i mares van en augment, en la descendència es projecten desitjos, frustracions i ambicions cada cop més altes. Hores d’ara l’horari “laboral” dels nens de 3 a 16 anys són realment propis dels temps de la revolució industrial, hi ha nens que entren a les 8 (una hora abans del regulat) i no acaben de tenir les hores regulades i les activitats mediatitzades per adults fins les 19h (si tenen sort, sinó més tard), més les hores dedicades a activitats escolars fora de l’escola... en total 12 o 14 hores de feina, especialment sagnant és el cas del temps del migdia.
Evidentment hi ha molta gent que no te altra remei, com molts treballadors del comerç i de l’hoteleria, però fins i tot entre persones que podrien atendre els seus nens hi ha la necessitat d’omplir “profitosament” les hores dels nois i noies, per “assegurar-lis” el futur... anglès, xinès, música, informàtica, mecanografia (els més antiquats, que encara hi ha)... i, ara més recentment robòtica.

16 d’ag. 2017

Sobre vagues, esquirols i segurates… el cas del Prat, o el que se’ns ve a sobre.

Tenim clara la feina de la seguretat privada: el seu paper legal de controladors socials, de piquets de la patronal trencavagues. I, en els cassos tèrbols que voregen o es posen fora de les lleis de l’estat, d’agressors brutals xenòfobs, masclistes... i fins i tot de torturadors. També tenim clar que els milers de treballadors de la seguretat privada es queden en la primera part: controladors socials, l’altra queda per un selecte grup de nazis (segurament fomentat des de el poder).
Hi ha però una sèrie de trets en el conflicte del Prat, que malgrat les teories de conspiracions espanyolistes i opinions cunyades s’han de tenir en conte:

1 d’ag. 2017

El bebè Charlie i el repugnant canibalisme de la tecnomedicina corporativa.

Fa un dies va morir Charlie, un nadó de 11 mesos a punt d’acomplir els 12, a punt de complir l’any. Des de les 8 setmanes de vida estava ingressat a un hospital, sotmès necessàriament a mètodes tecnològics per respirar, alimentar-se... patia dany cerebral sever, no podia veure ni escoltar, no es podia moure ni deglutir per el seu compte...